M'encanta l'ambient de Champions a Barcelona quan és primavera. Fa bon temps, la gent passeja abans del partit i és senyal que el Barça, un any més, ha arribat lluny. El partit d'avui promet emocions fortes i espectacle. Aquest matí he anat a l'aeroport per veure com arribaven uns quants del 4.800 aficionats de l'Arsenal a la ciutat.
Primera constatació: Tots parlen un anglès impecable.
Segona constatació: Encara no anaven ebris.
Tercera constatació: Creuen que el seu equip passarà l'eliminatòria.
Personalment, crec que l'eliminatòria està 75%-25% a favor del Barça. Després de l'exhibició de l'anada, només cal mantenir el nivell d'intensitat en el joc i sortir a mossegar. O sigui, fer el mateix que a l'Emirates. Guardiola té les baixes d'Ibra, Puyol i Piqué, però l'Arsenal també té jugadors claus lesionats. Cesc no jugarà, Arshavin tampoc, ni Song, ni Gallas i no oblidem que Van Persie encara no pot jugar. Així que en efectius anem lleugerament per davant. L'única preocupació que tinc són els rampells londinencs. Futbolísticament són inferiors, però els equips joves van a batzegades. Això vol dir que en 20 minuts poden provocar una allau perillosa que els classifiqui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada