El barcelonisme portava la pell de gallina des que a les 18:45 l'autocar del Barça va baixar de l'Hotel la Florida al Camp Nou escoltat per milers de motoristes blaugranes. L'afició va omplir el camp dels colors de l'equip, i el mosaic era un gran presagi de nit màgica. L'orgasme final semblava encarrilat. Però al davant hi havia un Inter que volia reprimir l'excitació sexual de la graderia. Ho va fer amb les armes menys elegants però amb les úniques que podia derrotar el Barça. No deixar jugar. Perdre temps i penjar els onze jugadors del travesser de la pròpia porteria.
El Barça va respondre com sap, jugant a futbol. I aquí podem fer un petit incís. A l'equip de Guardiola li va faltar velocitat, fluidesa i sobretot amplitud en el joc. Milito enganxat a la banda esquerra no era el millor element per desbordar la muralla milanesa. Els blaugrana van circular bé la pilota però sense idees per franquejar l'autobus ideat per Mourinho. Més preocupant és la nul·la sintonia d'Ibra amb el joc del Barça. No crea espais, més aviat els tapa. No sap com moure's per no fer nosa a Messi, i tampoc està gaire fi. Tot això contribueix a pensar que ahir estava millor a la banqueta. A la represa Maxwell va donar un altre aire a l'equip, i Bojan també. El Camp més obert, i la defensa de l'Inter amb més dubtes.
Només Piqué va superar Julio César en una gran jugada dins l'àrea, precedida d'un probable fora de joc. Esclatava el Camp Nou. L'orgasme era pròxim. I va arribar quan Bojan va rebre una pilota dins l'àrea per fer el segon. Tots ho van celebrar. Però l'àrbitre havia xiulat mans inexistents de Touré. Coitus Interruptus.
29.4.10
28.4.10
26.4.10
28-A
Els minuts passen amb comptagotes. Dissabte el Barça va passar el tràmit de Xerès sense gaires complicacions. Però tothom pensava en el partit de dimecres contra l'Inter. L'afició té marcat el 28 d'abril en el calendari, i se'n muntarà una de ben grossa. Tic, tac, tic, tac...
24.4.10
Recta final
www.btvnoticies.cat
Guardiola diu que costarà guanyar el Xerez. Avui he somiat que el Barça empatava a 2. Tot el que envolta el partit em fa mala espina. L'horari ja és estrany, dissabte a les 6 de la tarda. I tothom té el partit contra l'Inter en el punt de mira.
Guardiola diu que aquesta setmana es decideix tot. Però més aviat es podria perdre tot. Ara és el moment clau de la temporada, quan el Barça ha de demostrar que té gana, que encara té camí per recórrer. I contra el Xeres és un primer pas.
Guardiola diu que aquesta setmana es decideix tot. Però més aviat es podria perdre tot. Ara és el moment clau de la temporada, quan el Barça ha de demostrar que té gana, que encara té camí per recórrer. I contra el Xeres és un primer pas.
20.4.10
El Godó perd el cap... de cartell
"El algodón no engaña" deia un mític anunci. La versió esportiva moderna seria "El Godó sí engaña", perque a mesura que s'acostava la celebració del presitigiós torneig barceloní de tennis, han anat borrant-se jugadors destacats del circuit. Del Potro, Berdych, Nalbandian... i avui la principal atracció del Comte de Godó: Rafa Nadal.
La roda de premsa ha estat surrealista. La sala de premsa tenia les dimensions d'una pista d'esquaix. Les cadires eren de plàstic, com les dels xiringuitos de platja. I en aquest espai tan ampli i comfortable, més de 100 periodistes acreditats esperant que Nadal anunciés la seva retirada del Godó. És la pitjor notícia del torneig barceloní, que no tindrà sobre la terra batuda al campió de les 5 últimes edicions.
En els dos partits que he pogut seguir aquest matí, dues sorpreses. L'argentí Mónaco ha perdut contra Gimeno, i Montañés que va arribar als quarts de final del torneig de Montecarlo ha caigut davant el francès Chardy. Tot sota un sol impetuós que deixava enrere uns dies grisos.
19.4.10
Reflexions derbístiques
www.btvnoticies.cat
El derbi de veritat va acabar empatat. Segurament hi ha molts motius que van ajudar que l'Espanyol aconseguís un punt contra el Barça, que sobre el paper, és infinitament superior. L'ambient a Cornellà, la proximitat del partit de l'Inter, el plantejament barroer blanc-i-blau, etc. Però n'hi ha un que considero el més important: La majoria de jugadors del Barça són del planter. S'han fet a la Masia i han passat per totes les categories de futbol base. Durant tota la vida el màxim rival era l'Espanyol. I això els va provocar certa sobreexcitació, moltes ganes de donar una lliçó als periquitos.
Tot els derbis de l'era Guardiola s'han jugat amb els mateixos ingredients. Joc subterrani de l'Espanyol, excessiva precipitació del Barça. Als blanc-i-blaus li ha afavorit aquest plantejament i sempre han tingut oportunitats de sumar punts en els derbis. Els jugadors del Barça li tenen ràbia a l'Espanyol i això els fa perdre el nord. Dissabte el van perdre. Malgrat això, l'equip continua líder a la lliga i viu a la Champions. I les portades de Marca tornen a parlar de Canguelo. Tot plegat, unes molt bones sensacions.
Tot els derbis de l'era Guardiola s'han jugat amb els mateixos ingredients. Joc subterrani de l'Espanyol, excessiva precipitació del Barça. Als blanc-i-blaus li ha afavorit aquest plantejament i sempre han tingut oportunitats de sumar punts en els derbis. Els jugadors del Barça li tenen ràbia a l'Espanyol i això els fa perdre el nord. Dissabte el van perdre. Malgrat això, l'equip continua líder a la lliga i viu a la Champions. I les portades de Marca tornen a parlar de Canguelo. Tot plegat, unes molt bones sensacions.
16.4.10
15.4.10
Perles brasileres
Vídeo de fiebre Maldini emès el 24/03/2008 sobre Neymar i CoutinhoMadrid, Chelsea, Manchester o Barça són alguns dels clubs suposadament interessats en Neymar, un jove jugador de 18 anys que defensa la samarreta del Santos. Molts el comparen ja amb Messi, fet que no deixa de ser curiós perquè habitualment el referent solia ser Maradona o Pelé. Ara ja comparem jugadors amb altres que encara estan en el punt àlgid de la seva carrera esportiva. No ens molestem en esperar que acabin d'escriure la seva història.
Jo a Neymar el vaig veure al Mic 2008, el torneig de futbol internacional que s'organitza a la Costa Brava, en el qual la selecció de Brasil hi participa any rere any. Ell i Coutinho van ser la sensació de la 'canarinha' cadet que va guanyar el torneig. Paral·lelament, en categoria juvenil es va imposar la selecció de Mèxic. L'estrella dels asteques va ser Jonathan Dos Santos, un producte de la Masia del Barça.
Però centrem-nos en els dos brasilers. En aquella canarinha a mi em va causar més bona impressió Coutinho. Em va semblar més complet. El mateix debien pensar els caçatalents de l'Inter de Milà que aquell mateix estiu van pagar 3'8 milions d'euros al Vasco Da Gama pels seus drets. El jugador continua al Vasco perquè la FIFA va determinar que s'hi havia de quedar fins que fes 18 anys (el proper mes de juny). Neymar juga més avançat, i li agrada molt caure a les bandes. Així evita el trànsit de defensors i pot desenvolupar millor el seu joc. És més malabarista que Coutinho, menys efectiu. He vist pocs partits del Santos però a mi em recorda més a Robinho que a Messi. No el veig encara jugant a Europa perquè les jugades que fa a Brasil no són tan fàcils a les grans lligues del vell continent. És un bon jugador que encara no ha fet res, i cal temps per veure si destacarà o desentonarà en un equip gran.
Jo a Neymar el vaig veure al Mic 2008, el torneig de futbol internacional que s'organitza a la Costa Brava, en el qual la selecció de Brasil hi participa any rere any. Ell i Coutinho van ser la sensació de la 'canarinha' cadet que va guanyar el torneig. Paral·lelament, en categoria juvenil es va imposar la selecció de Mèxic. L'estrella dels asteques va ser Jonathan Dos Santos, un producte de la Masia del Barça.
Però centrem-nos en els dos brasilers. En aquella canarinha a mi em va causar més bona impressió Coutinho. Em va semblar més complet. El mateix debien pensar els caçatalents de l'Inter de Milà que aquell mateix estiu van pagar 3'8 milions d'euros al Vasco Da Gama pels seus drets. El jugador continua al Vasco perquè la FIFA va determinar que s'hi havia de quedar fins que fes 18 anys (el proper mes de juny). Neymar juga més avançat, i li agrada molt caure a les bandes. Així evita el trànsit de defensors i pot desenvolupar millor el seu joc. És més malabarista que Coutinho, menys efectiu. He vist pocs partits del Santos però a mi em recorda més a Robinho que a Messi. No el veig encara jugant a Europa perquè les jugades que fa a Brasil no són tan fàcils a les grans lligues del vell continent. És un bon jugador que encara no ha fet res, i cal temps per veure si destacarà o desentonarà en un equip gran.
13.4.10
Febre Iniesta
www.btvnoticies.cat
Perdre Iniesta durant un mes és un cop dur. El de Fuentealbilla aporta un granet de màgia i toc al joc del Barça. Però és un cop que l'equip ja ha entomat massa sovint en els últims temps. De fet, si es compleixen els pronòstics i Iniesta segueix lesionat el proper 13 de maig, haurà estat 245 dies dels últims 525 lesionat. Una xifra que sobredimensiona la mala sort de l'Andrés.
Sort en té que és un jugador que es fa estimar. Al Facebook els 420.594 admiradors que té a hores d'ara ja li han donat suport. Hores després d'escriure sobre la lesió al seu mur, més de 7.000 persones havien donat un missatge d'ànim a l'Iniesta. Ara falta que l'equip correspongui classificant-se per la final de la Champions del 22 de maig i que l'Andrés ens pugui meravellar per última vegada abans que acabi la temporada.
Sort en té que és un jugador que es fa estimar. Al Facebook els 420.594 admiradors que té a hores d'ara ja li han donat suport. Hores després d'escriure sobre la lesió al seu mur, més de 7.000 persones havien donat un missatge d'ànim a l'Iniesta. Ara falta que l'equip correspongui classificant-se per la final de la Champions del 22 de maig i que l'Andrés ens pugui meravellar per última vegada abans que acabi la temporada.
12.4.10
Ració doble de tennis
www.btvnoticies.cat
Avui tocava ració doble de tennis. Al matí m'he apropat a veure el Barcelona Open Ladies, un intent de la ciutat per promoure el tennis femení. El fet de ser feiner i la pluja han deslluït una mica l'inici del torneig i sobretot l'afluència de públic. Però sempre és interessant veure futures promeses d'aquest esport sobre la terra batuda de Barcelona. Els propers dies veurem si alguna jove tennista destaca sobre la resta.
I a la nit un altre partit de tennis. Mas - Terribas. Ha començat la directora de TV3 amb un servei segur, però a Mas li encanta tirar pilotes fora. Llavors el líder de l'oposició ha agafat la paella pel mànec i semblava l'entrevistador en comptes de l'entrevistat. Entre tanta pilota anant de costat a costat només he agafat mal de coll. Total, els polítics tenen poca cosa a envejar al discurs dels futbolistes. En fi, veurem el Cracòvia per desintoxicar-nos una mica.
I a la nit un altre partit de tennis. Mas - Terribas. Ha començat la directora de TV3 amb un servei segur, però a Mas li encanta tirar pilotes fora. Llavors el líder de l'oposició ha agafat la paella pel mànec i semblava l'entrevistador en comptes de l'entrevistat. Entre tanta pilota anant de costat a costat només he agafat mal de coll. Total, els polítics tenen poca cosa a envejar al discurs dels futbolistes. En fi, veurem el Cracòvia per desintoxicar-nos una mica.
10.4.10
El futbol es tenyeix de blaugrana
Avui s'han trobat dues maneres de concebre el futbol. M'ha meravellat la comparació que feia a la prèvia del partit Ramon Besa comparant l'estil d'uns i altres amb tambors i violins. Una metàfora digna dels grans i fidel a la realitat. El Barça ha sortit decidit a cuidar, acaronar la pilota. Sense renunciar al seu joc d'atac habitual. És cert que no hi havia la fluidesa de sempre, que s'han comès algunes imprecisions. Però davant hi havia el Madrid, disposat a prendre al peu de la lletra les paraules del director del Marca Eduardo Inda "Parar a Messi por lo civil o lo criminal". Tampoc hi ha ajudat gaire el paper de Mejuto, decidit a fer la vida impossible als blaugrana.Aliè a tot plegat el Barça ha seguit tocant la melodia que més li agrada. La del toc. El Madrid seguia rascant, i precisament en un intent d'aturar a Messi per la via criminal ha arribat el primer. Mejuto ha xiulat falta a favor del Barça, però ja li recriminava a Messi que no es quedés a terra. Segurament quan ha tornat a aixecar els ulls, s'ha trobat que l'argentí ja li havia donat la pilota a Xavi, que li ha tornat magistralment perquè Messi fes el 0 a 1. El Barça ha continuat amb el seu domini i Mejuto ha vist tan clar que allò s'havia d'acabar que ha xiulat la mitja part en un córner a favor dels blaugrana quan encara no s'havia acabat el temps afegit.
A la segona Xavi ha decidit agafar el seu violí i marcar-se un solo. Assistència mil·limètrica a Pedro, que en 3 tocs ha deixat clar que es pot fer un control, marxar d'un rival, deixar tothom enrere i marcar gol. El canari és limitat però té una espurna de màgia que el fa ser molt especial. A partir d'aquí el Madrid ho ha intentat, però l'embranzida percussionista només ha servit perquè tothom constatés que Valdés és el millor porter del món. A l'altra porteria Casillas també ha estat a un gran nivell, i ha salvat un parell més.
Quan faltaven pocs minuts pel final ha arribat la nota curiosa... Algú ha deixat anar un irònic: "300 millones de euros después, Raul bebe agua y se dispone a salir". Brutal. Gran victòria del Barça que per cert, ha jugat amb 8 jugadors fets a casa. Mèrit afegit per un equip que passarà a la posteritat.
9.4.10
Cuyff ja és president d'honor
www.btvnoticies.cat
M'agrada i no m'agrada. M'agrada perquè amb Cruyff va nèixer un estil, perquè m'encanten els innovadors com ell, perquè el Barça és més gran gràcies a ell. No m'agrada perquè ara ocupa tots els càrrecs que l'eximeixen de qualsevol risc i perquè són llocs on no cal treballar gaire. No m'agrada en el moment que arriba. Calia esperar a ara mateix? A pocs mesos per celebrar-se les eleccions? No havia tingut temps l'actual Junta per nomenar-lo durant els set anys anteriors?
Ara Cruyff és president d'honor del Barça. M'agrada i no m'agrada. Perquè s'ha fet servir com un atac preelectoral a Sandro Rosell. Però ara només espero que l'holandès escalfi la cadira perquè d'aquí uns anys Guardiola se la trobi ben calenta per asseure-s'hi.
7.4.10
6.4.10
(Intitulable)
Gènesi (1,3) Messi digué:
-Que existeixi el futbol.
I el futbol va existir. Messi veié que el futbol era bo, i separà el futbol de les mediocritats. Messi va donar al futbol el nom del gol i a les mediocritats les va regatejar. Hi hagué un gol, i va ser el primer dia.
Serà el que diran els llibres sagrats d'aquí uns segles. Perquè Messi fa que el futbol sobrepassi la categoria d'art, que assoleixi una misticitat que només Maradona havia tocat amb els dits. Messi fa riure, Messi omple d'alegria. Messi està per sobre de la resta de futbolistes mortals. D'aquí uns anys podrem explicar que vam veure els recitals que nit rere nit feia amb el Barça. No importa si els blaugrana no guanyen res aquest any. De veritat que és igual. La posteritat és molt difícil de guanyar i Messi, amb aquest equip ja l'ha aconseguit.
L'Arsenal s'ha avançat aquest vespre, però el Barça juga amb avantatge. Té el Déu del futbol vestit amb el número 10. És obvi que no exagero, perquè mai no havia vist res semblant. I si a sobre t'acompanyen futbolistes de luxe, especialment un que es diu Xavi, ja ho tens tot fet. Perquè el de Terrassa mai no serà prou valorat. Perquè és la maquinària que ajuda a Messi a fer i desfer. L'eina perfecta de Déu.
Aquí claudica un servidor. Ja no tinc paraules per descriure tot allò que aconsegueix aquest equip. Simplement cal treure's el barret, mirar al cel, i deixar que aquests moments passin a formar part de l'eternitat. Que ningú no els toqui mai més.
Serà el que diran els llibres sagrats d'aquí uns segles. Perquè Messi fa que el futbol sobrepassi la categoria d'art, que assoleixi una misticitat que només Maradona havia tocat amb els dits. Messi fa riure, Messi omple d'alegria. Messi està per sobre de la resta de futbolistes mortals. D'aquí uns anys podrem explicar que vam veure els recitals que nit rere nit feia amb el Barça. No importa si els blaugrana no guanyen res aquest any. De veritat que és igual. La posteritat és molt difícil de guanyar i Messi, amb aquest equip ja l'ha aconseguit.
L'Arsenal s'ha avançat aquest vespre, però el Barça juga amb avantatge. Té el Déu del futbol vestit amb el número 10. És obvi que no exagero, perquè mai no havia vist res semblant. I si a sobre t'acompanyen futbolistes de luxe, especialment un que es diu Xavi, ja ho tens tot fet. Perquè el de Terrassa mai no serà prou valorat. Perquè és la maquinària que ajuda a Messi a fer i desfer. L'eina perfecta de Déu.
Aquí claudica un servidor. Ja no tinc paraules per descriure tot allò que aconsegueix aquest equip. Simplement cal treure's el barret, mirar al cel, i deixar que aquests moments passin a formar part de l'eternitat. Que ningú no els toqui mai més.
Ja és primavera a la Champions League
M'encanta l'ambient de Champions a Barcelona quan és primavera. Fa bon temps, la gent passeja abans del partit i és senyal que el Barça, un any més, ha arribat lluny. El partit d'avui promet emocions fortes i espectacle. Aquest matí he anat a l'aeroport per veure com arribaven uns quants del 4.800 aficionats de l'Arsenal a la ciutat.
- Primera constatació: Tots parlen un anglès impecable.
- Segona constatació: Encara no anaven ebris.
- Tercera constatació: Creuen que el seu equip passarà l'eliminatòria.
5.4.10
Afortunats desafavorits
Més d'un haurà sentit l'impuls del suicidi dolorós quan hagi vist el repartiment de premis de la travessa d'aquesta jornada. Concretament 707 persones. Tota la vida esperant fer 15 encerts per deixar la feina i dedicar-se a gaudir de la vida. I el dia que no fallen ni un sol resultat dels quinze partits proposats per "loterías y apuestas del Estado", cobren una misèria. No tenia mèrit perquè era massa fàcil. Una travessa sense sorpreses dóna premis poc sucosos.Ja no parlem dels que han fet 13 que esperaven un bon pessic, o els de 10 que normalment cobren. Excepte els dies que el premi és inferior a un euro, perquè llavors els diners passen a engreixar el pot.
L'ONG "Ple al 15 mileurista" comença a tenir sentit.
3.4.10
La mona periquita
www.btvnoticies.cat
Tothom té un amic periquito. Feu un repàs mental i segur que en trobeu algun. Doncs la millor manera de donar-li una petita alegria és comprar-li una mona de Pasqüa de l'Espanyol. Així fem una bona obra doble. Primer, fem feliç a un aficionat de l'Espanyol (Sentiment que no acostumen a experimentar amb el seu equip). Segon, potser es torna menys anti-culé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)