Desmitificant el miracle de Berna

Que el Madrid perdés fa un any a Alcorcón per 4 a 0 pot ser un miracle. Que la Reial Societat 2002/03 es quedés a un pas de guanyar la lliga també podria ser-ho. Però que Alemanya guanyés el mundial de 1954 contra Hongria, no. Aquella final es coneix com el "miracle de Berna" perquè Hongria era la gran favorita, però de miracle en té poc.

Alemanya havia perdut en la primera fase d'aquell mundial per 8 a 3 contra els magiars, que estaven formats per futbolistes de llegenda com Czibor, Puskas, Kocsis o el sovint menystingut Hidegkuti, que havien guanyat l'or als Jocs Olímpics de Hèlsinki l'any 1952. Això sumat als 31 partis que sumaven els hongaresos sense conèixer la derrota en 4 anys, feia que guanyar-los realment semblés un miracle.

Però que ho semblés no vol dir que ho fos. Anem a desmitificar el miracle per parts. En primer lloc, el seleccionador alemany Sepp Herberger, que va plantejar el Mundial de Suïssa com un mestre de l'estratègia. En el primer partit contra Hongria, a la primera fase, va alinear 5 jugadors no habituals i les males llengües fins i tot diuen que la lesió que li van provocar a Puskas (i que va fer que jugués la final encara amb dolor) va ser intencionada. La victòria hongaresa va fer que els alemanys passessin com a segons de grup, i es creuessin amb Iugoslàvia i Àustria de camí a la final. En canvi els magiars van trobar-se amb Brasil i Uruguai, dos rivals duríssims per poder accedir a la final de Berna.

El segon punt de desmitificació són les condicions climatològiques. El dia de la final, que era la primera televisada de la història dels mundials, la pluja havia deixat el Wankdorff Stadium com una piscina. La potència física seria més important que el talent, i això beneficiava a l'equip alemany que a més tenia la tecnologia del seu costat. Una petita empresa dirigida per un tal Adolf Dassler (Adi Dassler) havia dissenyat unes botes de tacs cargolats que evitaven inoportunes relliscades. I per acabar de desmitificar el miracle, segons un estudi recent sobre el dopatge a Alemanya, la selecció entrenada per Herberger va prendre substàncies dopants.

Dit això, el miracle de Berna, aquella fantàstica remuntada dels alemanys, que van aconseguir aixecar un 0 a 2 advers contra els invencibles hongaresos, sembla menys miracle. Aquesta victòria va esperonar a un país que havia perdut dues guerres mundials i que malgrat les derrotes va resorgir en el que seria anomenat de forma no gaire original, "el miracle alemany".

Aquesta història ha acabat al cinema gràcies a la película Das Wunder von Bern

Crisi, una brillant excusa

El que ja es coneix com la crisi econòmica de 2008, que va començar amb les famoses hipoteques subprime als Estats Units, s'ha convertit en una excusa perfecta per retallar despeses en tots els sectors.

Les escoles de negocis formen als futurs empresaris sota els conceptes bàsics de maximitzar beneficis. Però dins aquest dogma econòmic ha pres excessiva rellevància la minimització de costos. O sigui que com menys gasti, més beneficis tindré. Amb números tot és molt fàcil. Fins i tot podem veure gràfics que ens marquen el punt exacte de costos que ens donarà més benefici.

Dins els costos hi posen la mà d'obra. Els treballadors. Obliden que més que un cost, són un recurs que genera riquesa a l'empresa. Però ells tenen una llicenciatura o un màster en Direcció d'Empreses, i amb una calculadora a una mà i unes tisores a l'altra, retallen sous, plusos i llocs de treball. Converteixen el recurs humà en un autòmat que es limita a fer les hores estipulades en el seu contracte i dedica el seu temps a pensar com treballar menys. Ja no tenen la motivació de sentir-se lligats a una empresa, ni la de pensar en millorar la feina. Les tisores també els ha tallat la creativitat. Un intangible que no apareix en les gràfiques de maximització de beneficis.

Miracles

Reprenc el fil del bloc, obligat per un cap de setmana místic, ple de miracles. A la primera divisió holandesa es va veure un 10-0. Segurament és una notícia excepcional, però supera els nivells de la inversemblança quan veiem que els rivals eren dos equips de renom: el PSV i el Feyenord. No cal dir qui va guanyar perquè el mèrit és doble i pertany a parts iguals als dos equips.

A segona divisió, el jugador del Salamanca Miguel Garcia es va desplomar sobre la gespa per una aturada cardiorespiratòria. Ja es temia el pitjor. I durant uns segons interminables semblava que res reanimaria el cos estès sobre la gespa. Però la ràpida actuació dels metges li va aconseguir salvar la vida. Segles enrere s'hauria pogut començar un evangeli amb tot això.

I acabem amb el cap de setmana més prolífic en proeses, miracles i antologies vàries amb un equip humil de tercera: "la Muntanyesa". Els de Nou Barris són l'equip amb menys pressupost del grup cinquè de la tercera divisió, però el futbol no hi entèn de matemàtiques. Ahir els groc i negres van guanyar al totpoderós Reus, un equip amb un pressupost gairebé deu vegades superior al del Muntanyesa. Ara l'equip entrenat per Miki Carrillo lidera la classificació en la primera temporada de la seva història que militen a tercera. Una proesa que no desentona amb les dues anteriors.