Alineació de rebaixes

Ara que ens retallen fins i tot els pèls del cul, els equips de futbol es podrien proposar fitxar jugadors gratis. Recordeu quan jugàveu al PCFutbol i cada temporada esperàveu que els vostres ídols acabessin contracte? Era fàcil juntar Chilavert, Babbel, Sammer, Raúl, Stoichkov, Ronaldo i Savio en el mateix equip.

Avui acaben contracte molts veterans que ja negocien amb altres clubs per evitar estar a l'atur una temporada. Proposo a qualsevol equip de mitja taula una alineació gratis (tot i que els sous que us demanaran aquests personatges pot encarir els costos).

Porter: Almunia.
Defenses: Drenthe, Maynor Figueroa, Bosingwa i Míchel Salgado.
Migcampistes: Tranquilo Barnetta, Michael Ballack i Daniel Pranjic.
Davanters: Kalou, Saha i Owen.

No està malament, oi? Afanyeu-vos que volaran ràpid (Sobretot els laterals). I si alguna editorial s'interessa per Saha, té fama de ser un bon escriptor. I no és conya.

Golden Balls

Poden presumir de ser els millors. O haver-ho estat. O els millors jugadors dels equips europeus. O fins el 1995 els millors europeus en equips europeus. Però no liaré més la troca del que ja ho he fet en poc més d'una línia. Són jugadors que han guanyat una pilota d'Or. Una selecció amb 11 futbolistes que un bon dia van ser reconeguts com els millors de l'any i van deixar anar el tòpic de "prefereixo els títols amb el meu equip que els reconeixements individuals". Abans potser colava, perquè els responsables de la revista France Football lliuraven el trofeu gairebé en família, a la mitja part d'un partit qualsevol. És el cas de Luis Suárez. Però anem a per l'alineació, que és el que esteu tots esperant.

El soviètic Lev Yashin és l'únic porter a qui l'han reconegut amb el premi. El gol es cotitza molt alt en el món del futbol, i està clar que evitar-los no es valora suficient. Perquè només hi ha tres defenses amb les pilotes d'or decorant casa seva. Franz Beckenbauer (centre), Matthias Sammer (dreta) i Fabio Cannavaro (esquerra). Migcampistes amb vocació defensiva tampoc no sovintegen, però fem un lloc a Lothar Matthaus.  Molts coneixen l'anècdota del periodista alemany que va anar a Buenos Aires i li va preguntar al taxista quin creia que era el millor jugador del món. El conductor li va respondre que Matthaus. Sorprès, el periodista li va replicar que perquè no deia Maradona. El taxista es va girar i li va etzibar "Vos me preguntaste por el mejor jugador del mundo. Maradona es Dios". No sé si realment va passar així, però sempre fa gràcia recordar-la. A la dreta he posat Stanley Matthews. Va ser el primer que va guanyar el títol. I a l'esquerra Hristo Stoichkov. A la mitja punta estava entre Cruyff i Platini. Però guanyar 3 pilotes d'or seguides té més mèrit, així que Michael Platini amb els ulls tancats. I la davantera. Messi, per ser el millor del món. Van Basten perquè l'ha guanyat tres vegades. I Cristiano Ronaldo. Volia posar George Best. Però he rebut una allau de trucades de tota la família de Cristiano demanant si us plau que el posi. De fet, quan va marcar contra la República Txeca el gol de la victòria de Portugal no va dir ni "Messi" ni "Pra ti". Va dir "Marcos posa'm a Stanfort Bridge".

Els pitjors de l'Eurocopa

Amics, si voleu participar en qualsevol tertúlia futbolera i demostrar que sou uns grans crítics, apunteu aquest onze. Són els jugadors que pitjor paper han fet durant la primera fase de l'Eurocopa. República Txeca, Grècia i Espanya són les úniques que aporten jugadors i encara es mantenen en competició, mentre que Holanda té 4 jugadors. S'ho mereixen, perquè han fet el ridícul.

Sota pals posem Cech, que arribava de guanyar la Champions i ara està de vacances. Potser torna als quarts de final, però de moment, no para ni els taxis. Heitinga obre la línia defensiva i l'acompanyen dos irlandesos: St.Ledger i Dunne. Han rebut 9 gols en 3 partits. Més dels que ha rebut Trapattoni en tota la seva vida a les banquetes. Al lateral dret no hi ha discussió. Álvaro Arbeloa. I encara amb més motiu després que sigui el vuitè millor jugador del torneig segons aquest rànquing. El fa la germana tonta de Belén Esteban. Falta Willems. Us ensenyo una foto perquè us en feu una idea:

Té 18 anys, val. Però ha estat de llarg, el pitjor de l'Eurocopa. Se li pot atribuir la generació d'una autopista sense peatges a la banda holandesa. Encara ha tingut sort que la resta de selecció no ho ha fet gaire millor.

Mig del camp creatiu. Van Bommel, que es dedica a arribar tard a la pilota i fer sempre falta. I Xabi Alonso. Ai, Alonso. Molts me'l defenseu, i potser teniu raó. Al Madrid no ho fa del tot malament, encara que es passi els partits protestant faltes claríssimes després de cometre-les. Però amb el joc d'Espanya, veure'l sap fins i tot greu. Sembla un lluitador de sumo interpretant el Llac dels Cignes. Pobret. Falta Ninis. Un grec que tothom destaca i que quan entra al camp només vol fer passades de taló. I ni una de bé. 

Al davant, dos golejadors que junts han marcat només un gol. Van Persie, que m'ha espatllat l'alineació de la lliga fantàstica de la UEFA, i Kerzhakov. El rus és el punta que més ocasions ha tingut per fer gol. No n'ha marcat ni un. 

Aquests són els 11 jugadors que han decidit fer-nos l'Eurocopa una mica insuportable, o una mica còmica. Tot és qüestió de perspectives. En tot cas poden estar contents. Si donen un premi a actuacions lamentables, se l'emportarà un àrbitre.

Velasco Carballo

Els millors de l'Euro 2012 (Primera Fase)

En el meu sofà es comencen a dibuixar nítidament les meves natges. Tot per culpa de l'Eurocopa, que em manté enganxat a la tele durant hores. Els plats bruts es van apilant a la pica, el menjador acumula pols i el lavabo merda. Però a mi tot això m'és igual. M'he empassat tots els partits i avui m'he llevat de bon humor per fer l'alineació dels millors jugadors de l'Eurocopa fins ara.

A la porteria no hi ha debat. Cech va començar les vacances després de la Champions i amb Valdés a la banqueta, és impossible que algú faci ombra a Casillas. El menys golejat i sumant aturades de mèrit que han humitejat els ulls de la Carbonero.

En defensa no em complicaré la vida i en posaré a 3. Hummels es reivindica com el millor central. Una mica lent però impecable. Si hagués de posar-li company, seria Pepe. Però la meva consciència em perseguiria tota la vida per destacar un criminal en aquest onze. Als laterals, Piszczek m'ha agradat molt, tot i que Polònia ha fet pena. Però només per tenir el cognom més difícil d'escriure, val la pena col·locar-lo. L'altre banda la regalo a Jordi Alba. És el millor en una posició amb més dèficit que Espanya i Grècia juntes. Potser per això Coentrao li va costar 30 milions al Madrid (riota general).

Al mig del camp he volgut deixar un lloc per Cabaye. Amb prou feines l'havia vist i m'ha sorprès. Iniesta l'acompanya i també Karagounis. Collons, Karagounis. Grècia jugarà els quarts de final gràcies a ell, que, pobret, se'ls perdrà per sanció. La seva imatge fent el senyal de la creu perquè no li havien xiulat penal és un dels moments mítics de l'Eurocopa. (L'altre podria ser el petó de Schevchenko a Blokhin). A la mitja punta, Cassano. Ha jugat molt bé, però el poso per fer-li un gol de cap a Irlanda. 175 centímetres d'italià sonat li van fer un gol a una selecció que només té torres per dedicar-se al joc aeri. Això, i que fa uns mesos Cassano va patir un ictus. I el tio com si res.

Mario Gómez és un fix a la davantera. Alemanya no fa invents. Ni falsos 9 ni històries. Posen a Supermario i es dediquen a guanyar partits. L'escorta Dzagoev, el meu tribut a Rússia. Ha marcat 3 gols i ha estat el millor de la seva selecció que m'ha fotut en totes les porres perquè confiava que arribarien a semifinals. I l'últim és Mandzukic de Cròacia. Ell i Jelavic m'han agradat molt però la glòria és pels qui marquen gols.