Un tribut al doctor

Voramar, un reducte de l'handbol a Barcelona

Avui no va de futbol. Va d'una petita escola de Barcelona que va decidir no apostar per l'esport rei. Va decidir no pujar-se al carro portat pel cavall guanyador del futbol. A Voramar van adoptar el bàsquet i l'handbol com esports emblema. I l'handbol s'ha convertit en una peça clau de l'engranatge esportiu dels alumnes de l'escola.

M'ho vaig passar tan bé veient la il·lusió que depositaven jugadors i entrenadors, que he decidit donar lloc a aquest esport dins l'estadi d'Éstanfort Bridge. Per això he penjat aquest reportatge que vam fer a BTV.

Samarretes (2)

La història de la franja vermella a l'equipació de River Plate també té la seva llegenda. Durant l'època de gestació del club, alguns dels seus jugadors van sortir de festa amb camises blanques. En un moment de la nit, un d'ells va veure que sortint de la porta d'un cotxe hi havia una cinta vermella. La va agafar i se la va posar com una banda desde l'espatlla. A la resta de companys els va encantar la idea i així va néixer una de les samarretes més conegudes del món.

L'Athletic Club vestia blau i blanc, com el Blackburn Rovers. De fet, els directius de l'equip anaven a Anglaterra a comprar les samarretes. L'any 1910 calia fer una compra grossa. L'equip necessitava 50 samarretes. 25 es quedarien a Bilbao, i 25 anirien a parar a Madrid, a la "sucursal" de l'equip: L'Atlético de Madrid. Juan Elorduy va viatjar a les illes britàniques per fer la comanda. Però no hi havien samarretes del Blackburn. tornar amb les mans buides hagués estat un desastre, i aprofitant el seu pas per Southampton, va comprar les samarretes de l'equip local. Així va començar l'etapa matalassera de l'Atlético de Madrid i de l'Athletic Club.

Samarretes (1)

Una de les primeres decisions després de crear un equip de futbol, és triar els colors de l'equipació. La samarreta de Boca és de les més mítiques, i els seus colors tenen una història molt romàntica.

Els directius van acceptar la proposta de Juan Rafael Brichetto, que va ser president del club. Brichetto treballava al port de Buenos Aires, i va comentar que l'equip podia vestir els colors de la primera bandera que entrés al port. Una idea brillant que va acabar al dia següent, amb tots els membres de la directiva esperant el primer vaixell.

La primera embarcació que va entrar, anava encapçalada per la bandera de Suècia. Els colors groc i blau van entusiasmar i Boca Juniors ha lligat la seva història a aquests dos colors.

A cavall entre el segle XIX i XX, la Juventus era un equip elegant. Els seus jugadors apareixen en fotografies amb samarreta de color rosa i corbata. Però hi havia un problema. Després de molts rentats, el rosa destenyia i la samarreta quedava blanca. Així que van decidir comprar samarretes angleses, que en teixits esportius eren capdavanters. John Savage, el jugador anglès de l'equip, rep l'encàrrec de demanar samarretes vermelles. Com les del Nottingham Forest. Li encomana a un amic seu, que era aficionat del Notts County. Les samarretes arriben, però són blanques i negres. Com les del County. Quina casualitat. El cas és que la Juventus ha gastat molts diners en l'encàrrec i considera que no val la pena tornar-ne a demanar més. I es queden amb l'uniforme "bianconero".

Jueus United

El nostre equip de jueus té un representant israelià, però en podria tenir 11. No és tan mític com Revivo, però està consolidat a la Lliga espanyola. Dudu Aouate(1) es va fer famós per rebre un cop de puny de Munúa quan compartien porteria al Depor. 8 punts de sutura i moltes portades.

Jeff Agoos(2) era un defensa de caràcter. Un clàssic de la lliga nordamericana i també de la selecció. No va poder jugar el Mundial del seu país perquè va ser l'últim jugador descartat. Va cremar l'uniforme dels Estats Units quan va conèixer la notícia.

Jonathan Bornstein (3) mig mexicà, mig ianqui. Va defensar els colors de la selecció d'Estats Units als jocs macabeus de 2005. Es va penjar la medalla de plata.

Walter Samuel (4) Originàriament Walter Lujan. Arrels jueves, però només practicant en circumcidar cames de davanters.

Juan Pablo Sorín (5) Ídol a Argentinos Júniors, va passar sense fer molt de soroll pel Barça i pel Vila-real.

Benny Feilhaber (6) El seu minut de glòria va arribar a la Copa d'Or de la Concacaf que Estats Units va guanyar gràcies a un golàs seu contra Mèxic.

José Pekerman (8) Una lesió de genoll va obligar-lo a retirar-se amb només 28 anys. Es va fer famós a les banquetes.Va dirigir la selecció Argentina en el Mundial 2006.

David Beckham (7) La família de la seva mare és d'origen jueu. El seu interés per la religió va despertar i va enviar el seu fill a una escola jueva.

Andriy Voronin (9) "Colita de Caballo", "Ponytail", "Lassie" són alguns dels sobrenoms que li han posat. 

Darío Cvitanich (10) és un altre argentí jueu. De fet Argentina és el sisè país del món amb més jueus.

Daniel De Ridder (11) Fill d'una israeliana, va debutar al futbol d'alt nivell al Celta de Vigo, on també va jugar Revivo.

Els que millor aprofiten els diners de la tele

És impossible saber com acabaria la Lliga si els diners de les televisions es repartissin de marena igual entre els equips. Però almenys podem saber els que van aconseguir més punts per cada milió d'euros rebut pels drets televisius. L'Sporting seria el campió. El Barça i el Madrid baixarien per golejada.

Tertúlia literària

S'encenen els focus. A la sala de control canten el compte enrer perquè comenci el programa mentre sona la musiqueta d'inici. El realitzador li dóna el parlant al presentador a través del pinganillo. La càmera ja té la llum vermella il·luminada. Comença la tertúlia.

Presentador: Buenas noches y bienvenidos a PuntoPalabrota, la tertulia literaria de moda. Hoy hablaremos de rumores sobre la nueva novela de Milan Kundera que podría publicar la Editorial Paleta.


Tertuliano 1: A mi es un escritor que siempre me ha llamado la atención, y creo que cuajaría muy bien con la editorial Paleta.


Tertuliano 2: Pues que quieres que te diga. En Alfaguarra no ha demostrado nada todavía...


Tertuliano 3: No estoy para nada de acuerdo. Kundera ha demostrado madurez para destacar en Paleta. Pero su traspaso es un poco caro.


Tertuliano 4: Sí, pero si es capaz de obsequiarnos con otra joya como "La insoportable levedad del ser", se convertirá en el mejor escritor de la historia de Paleta.


Presentador: Muy adecuado que lo menciones. ¿Habéis leído alguna de sus obras?


Tertuliano 1: No, pero el dibujito de la portada de "La immortalidad" me cautivó.
Tertuliano 2: Yo tampoco, pero me leí la faja de la 4ª edición de "La identidad"
Tertuliano 3: En realidad es la primera vez que oigo mencionar su nombre.
Tertuliano 4: Sí, yo me leí "El extranjero". Muy buen libro.


(Silencio)


(Silencio muy incómodo)


(Todo el mundo se da cuenta de la farsa)


(Silencio ultraincómodo)

El presentador recondueix la situació i convida a seguir l'espai publicitari. Quan acaba, s'emet un programa de cuina de l'any 87. Mai més es torna a emetre una tertúlia literària per televisió. L'audiència és prou intel·ligent com per entendre que no hi ha cap motiu per veure un programa en el qual parlen de llibres unes persones que no en tenen ni idea. 


En canvi, se segueixen veient tertúlies de futbol. 

Nou estat, nova selecció

Dissabte hi haurà un nou país al món. Sudan del Sud. Té el nom perfecte per reivindicar el que fan els països rics (del Nord) respecte els pobres (majoritàriament del Sud). Molaria encara més que el nou estat tingués el nom de Sudant del Sud. Una veritat com un temple.


Com tots els estats de nova creació, a Sudant del Sud ja pensen en convidar el president de la FIFA perquè admiri la creació de la Federació de futbol del país. La selecció serà fluixa, però a Juba (la capital), ja tenen ganes de veure partits internacionals

Copa Amèrica

“De fútbol opinamos todos y todos pensamos que lo hacemos bien. Es como el sexo. ¿Escuchaste a algún tipo que dijera “No sé coger”? Por eso el dicho es: “De sexo y de fútbol opinamos todos y todos pensamos que lo hacemos bien”. Claudio Borghi (seleccionador de Xile)

Futbolísticament la Copa Amèrica és decebedora. De moment. Argentina i Brasil són les favorites però ens han ofert dos espectacles desoladors. I els aspirants tampoc no brillen excessivament. Colòmbia només va guanyar per la mínima contra Costa Rica sub-22, Uruguai va empatar i gràcies contra Perú, i Xile va haver de remuntar davant Mèxic "C" per guanyar el primer partit.


A la primera jornada hi han hagut pocs gols, poc futbol, i sembla que l'hivern argentí ha congelat les idees dels jugadors. Potser quan entrin en calor, viurem nits millors. Tot i que també és veritat que molts jugadors arriben rebentats a la cita.


Messi no va ser el més desequlibrant. Però el seu problema és l'equip que l'envolta. Argentina està a anys llum del Barça. No podem criticar Messi si la resta no l'ajuda. Recordo que a Xavi li passava una cosa semblant fa uns anys amb el Barça i tothom pujava al carro dels detractors.


Neymar va donar-me la raó. És un Robinho qualsevol. Brasil necessita un davanter centre golejador. I el seus arguments creatius no em sedueixen. Ganso no convenç. Almenys el joc de la canarinha no és la quadrícula que volia imposar Dunga.


Falcao va estar desaparegut. Colòmbia té un equip molt correcte, però va jugar amb una lentitud desesperant. 


Un altre que va estar absent és Nico Lodeiro. El seu problema és l'overbooking ofensiu d'Uruguai. Tres davanters centre que juguen junts. Forlan, Luis Suárez i Cavani. Cap d'ells hauria de jugar a la banda. Això genera un descontrol important. Cavani està desubicat, Suárez fa el que pot i Forlan baixa massa a rebre. Llavors Lodeiro les veu passar. Del seu primer rival, el Perú, em quedo amb el PARTIDÀS de Guerrero.


Almenys Alexis Sánchez va fer un bon partit amb Xile. L'herència que va deixar Bielsa es manté gràcies a Borghi. No van tenir sort perquè van haver de remuntar, però potser és la selecció que em da deixar millors sensacions (Tot i estar lluny del nivell habitual).


En resum, no ha estat la millor jornada inaugural. Però és la Copa Amèrica! Partits que comencen amb retard, himnes que no sonen (Molt sospitós que li passés a Brasil...), Mitges parts eternes, jugadors que no tenen pressa per començar la segona part (Acasiete va decidir canviar de botes quan tot estava a punt per començar la represa i va endarrerir encara més l'inici), àrbitres que van amb sprai per marcar el lloc on s'ha comès la falta i on s'ha de situar la barrera (una mica CSI), rètols televisius amb els segons noms dels jugadors (Nicolás Marcelo Lodeiro), etc.

Sorpresa entre els 5 futbolistes més ben pagats

Un amic meu m'ha preguntat avui mentre esmorzàvem si sabia els 5 jugadors més ben pagats del món. Els 3 primers els he encertat. Eren fàcils. Messi, Cristiano i Rooney. Són els tres que més fitxa cobren dels seus clubs.


Però el quart ja m'ha deixat fora de joc. És Touré Yayá. Comprensible que marxés del Barça. I el cinquè és la sorpresa absoluta. Jugarà a la lliga... xinesa.


És l'argentí Darío Conca, un migcampista de 28 anys que les dues últimes temporades ha jugat a Brasil amb el Fluminense. Allà és molt estimat. En canvi, a l'Argentina va passar amb més pena que glòria. Mai no l'han convocat amb la selecció (Ni Maradona va comptar amb ell entre els 25000 jugadors que va utilitzar). Però ara s'ha convertit en el cinquè jugador millor pagat del món. 


El Guangzhou xinès l'ha fitxat i li pagarà 10,5 milions per temporada. Una animalada que es poden permetre gràcies a la potent immobiliària que nodreix de calers la caixa d'aquest equip, que el proper 3 d'agost jugarà un amistós contra el Madrid.


A Fluminense estan tristos. Relativament. Perquè també han fet calaix. 10 milions d'euros pel traspàs. Darío Conca és el primer galàctic que aterra a la Xina. Potser Messi, Cristiano i companyia ja comencen a pensar en fer classes de mandarí.

El fitxatge més carn de la història

Ja és estiu i arriba un exèrcit de possibles fitxatges encapçalant portades de diaris esportius. Jugadors dels quals mai no havíem sentit a parlar apareixen com les noves estrelles del moment. I els clubs, amb l'ànsia de guanyar-se l'aficionat abans de començar a jugar, mengen l'esquer. A vegades l'encerten i a vegades no. Hi ha inversions pel record. Saviola, Woodgate, Kaká, Ibrahimovic, etc. Jugadors que s'havien de menjar el món i només van menjar bona part dels estalvis dels clubs compradors.

Els jugadors del Regal Horia anys després del seu gran fitxatge.

Però el fitxatge més carn de la història es va tancar a Romania. El modest UT Arad, de la segona divisió, va negociar el traspàs d'un dels seus millors jugadors, Marius Cioara, al Regal Horia. Finalment els dos clubs van tancar l'acord per 15 'kilos'! 15 quilograms. De carn. Concretament de saltxitxes de porc.

Però Cioara va decidir marxar de Romania. Era l'any 2006 i Espanya semblava un bon destí per trobar una bona feina. A l'Horia es van quedar amb un pam de nas. Sense jugador i sense carn per una setmana. El fitxatge més carn de la història.

L'ascens i descens de River

River Plate va baixar per primera vegada a la Segona Divisió argentina per primera vegada en 110 anys d'història. Minuts abans de produir-se aquest drama, vam estar a punt de viure un moment històric a Nou Barris.

Un equip de barri, que només té 60 mil euros de pressupost, que el seu local social és el bar del costat del camp, format per una colla d'amics que l'any passat van aconseguir un ascens històric a Tercera, va estar a un passet de la Segona B.

De fet, van estar a centímetres. Els que la pilota es va desviar en el segon penal llançat per Edu San José, que es va estavellar al pal. Un espai insignificant va permetre que les lleis de la lògica capitalista del futbol es mantingués ferma. Curiosament, l'equip rival era el Sestao River, un equip que fa uns anys va agafar prestat el nom de l'històric equip argentí. Ara només els separa una divisió i un país.

Vam poder veure el partit de la Monta per BTV. Era la primera vegada que a la tele es retransmetia un partit en directe. La narració va ser bona, plena de contingut. La imatge també, excepte per la càmera general, que per moments semblava disposada a ensenyar-nos els turons que envolten Barcelona. Ho vaig viure nerviós perquè volia la victòria de la Muntanyesa i també l'èxit de BTV.

Ens hem tornat bojos

Fa un mes va aparèixer una llista dels equips que millor pagaven als seus esportistes. Vaig pensar que el rànquing estaria encapçalat per equips de la NBA, NFL i de la MLB. Les tres grans lligues nordamericanes de bàsquet, futbol americà i bèisbol. La sorpresa va ser majúscula quan vaig veure el Barça en primer lloc. A més, segons els creadors (www.sportingintelligence), no es van tenir en compte les primes a jugadors. 

Rank	Team	League	Average Annual Salary Per Player	Average Weekly Salary Per Player
1	Barcelona	La Liga	$7,910,737	$152,130
2	Real Madrid	La Liga	$7,356,632	$141,474
3	New York Yankees	MLB	$6,756,301	$129,929
4	Los Angeles Lakers	NBA	$6,540,690	$125,782
5	Orlando Magic	NBA	$6,367,114	$122,445
6	Chelsea	EPL	$6,020,741	$115,783
7	Inter Milan	Serie A	$5,999,643	$115,378
8	Boston Red Sox	MLB	$5,991,203	$115,215
9	Denver Nuggets	NBA	$5,990,174	$115,196
10	Manchester City	EPL	$5,863,585	$112,761
11	Utah Jazz	NBA	$5,829,643	$112,109
12	Bayern Munich	Bundesliga	$5,780,358	$111,161
13	Philadelphia Phillies	MLB	$5,765,879	$110,882
14	AC Milan	Serie A	$5,647,633	$108,608
15	Boston Celtics	NBA	$5,236,922	$100,710
16	Manchester United	EPL	$5,106,214	$98,196
17	Chicago Cubs	MLB	$5,001,893	$96,190
18	Houston Rockets	NBA	$4,972,115	$95,618
19	Philadelphia 76ers	NBA	$4,954,303	$95,275
20	Liverpool	EPL	$4,935,847	$94,920
21	Dallas Mavericks	NBA	$4,882,757	$93,899
22	Arsenal	EPL	$4,758,252	$91,505
23	Chicago White Sox	MLB	$4,732,926	$91,018
24	Atlanta Hawks	NBA	$4,665,981	$89,730
25	Minnesota Twins	MLB	$4,509,480	$86,721

Ah! Però tranquils, que el president del Barça, Sandro Rosell ha afirmat que al club ja ningú fa fotocòpies en color per estalviar tinta. Que estem en crisi!!