Voramar, un reducte de l'handbol a Barcelona

Avui no va de futbol. Va d'una petita escola de Barcelona que va decidir no apostar per l'esport rei. Va decidir no pujar-se al carro portat pel cavall guanyador del futbol. A Voramar van adoptar el bàsquet i l'handbol com esports emblema. I l'handbol s'ha convertit en una peça clau de l'engranatge esportiu dels alumnes de l'escola.

M'ho vaig passar tan bé veient la il·lusió que depositaven jugadors i entrenadors, que he decidit donar lloc a aquest esport dins l'estadi d'Éstanfort Bridge. Per això he penjat aquest reportatge que vam fer a BTV.

Samarretes (2)

La història de la franja vermella a l'equipació de River Plate també té la seva llegenda. Durant l'època de gestació del club, alguns dels seus jugadors van sortir de festa amb camises blanques. En un moment de la nit, un d'ells va veure que sortint de la porta d'un cotxe hi havia una cinta vermella. La va agafar i se la va posar com una banda desde l'espatlla. A la resta de companys els va encantar la idea i així va néixer una de les samarretes més conegudes del món.

L'Athletic Club vestia blau i blanc, com el Blackburn Rovers. De fet, els directius de l'equip anaven a Anglaterra a comprar les samarretes. L'any 1910 calia fer una compra grossa. L'equip necessitava 50 samarretes. 25 es quedarien a Bilbao, i 25 anirien a parar a Madrid, a la "sucursal" de l'equip: L'Atlético de Madrid. Juan Elorduy va viatjar a les illes britàniques per fer la comanda. Però no hi havien samarretes del Blackburn. tornar amb les mans buides hagués estat un desastre, i aprofitant el seu pas per Southampton, va comprar les samarretes de l'equip local. Així va començar l'etapa matalassera de l'Atlético de Madrid i de l'Athletic Club.

Samarretes (1)

Una de les primeres decisions després de crear un equip de futbol, és triar els colors de l'equipació. La samarreta de Boca és de les més mítiques, i els seus colors tenen una història molt romàntica.

Els directius van acceptar la proposta de Juan Rafael Brichetto, que va ser president del club. Brichetto treballava al port de Buenos Aires, i va comentar que l'equip podia vestir els colors de la primera bandera que entrés al port. Una idea brillant que va acabar al dia següent, amb tots els membres de la directiva esperant el primer vaixell.

La primera embarcació que va entrar, anava encapçalada per la bandera de Suècia. Els colors groc i blau van entusiasmar i Boca Juniors ha lligat la seva història a aquests dos colors.

A cavall entre el segle XIX i XX, la Juventus era un equip elegant. Els seus jugadors apareixen en fotografies amb samarreta de color rosa i corbata. Però hi havia un problema. Després de molts rentats, el rosa destenyia i la samarreta quedava blanca. Així que van decidir comprar samarretes angleses, que en teixits esportius eren capdavanters. John Savage, el jugador anglès de l'equip, rep l'encàrrec de demanar samarretes vermelles. Com les del Nottingham Forest. Li encomana a un amic seu, que era aficionat del Notts County. Les samarretes arriben, però són blanques i negres. Com les del County. Quina casualitat. El cas és que la Juventus ha gastat molts diners en l'encàrrec i considera que no val la pena tornar-ne a demanar més. I es queden amb l'uniforme "bianconero".

Jueus United

El nostre equip de jueus té un representant israelià, però en podria tenir 11. No és tan mític com Revivo, però està consolidat a la Lliga espanyola. Dudu Aouate(1) es va fer famós per rebre un cop de puny de Munúa quan compartien porteria al Depor. 8 punts de sutura i moltes portades.

Jeff Agoos(2) era un defensa de caràcter. Un clàssic de la lliga nordamericana i també de la selecció. No va poder jugar el Mundial del seu país perquè va ser l'últim jugador descartat. Va cremar l'uniforme dels Estats Units quan va conèixer la notícia.

Jonathan Bornstein (3) mig mexicà, mig ianqui. Va defensar els colors de la selecció d'Estats Units als jocs macabeus de 2005. Es va penjar la medalla de plata.

Walter Samuel (4) Originàriament Walter Lujan. Arrels jueves, però només practicant en circumcidar cames de davanters.

Juan Pablo Sorín (5) Ídol a Argentinos Júniors, va passar sense fer molt de soroll pel Barça i pel Vila-real.

Benny Feilhaber (6) El seu minut de glòria va arribar a la Copa d'Or de la Concacaf que Estats Units va guanyar gràcies a un golàs seu contra Mèxic.

José Pekerman (8) Una lesió de genoll va obligar-lo a retirar-se amb només 28 anys. Es va fer famós a les banquetes.Va dirigir la selecció Argentina en el Mundial 2006.

David Beckham (7) La família de la seva mare és d'origen jueu. El seu interés per la religió va despertar i va enviar el seu fill a una escola jueva.

Andriy Voronin (9) "Colita de Caballo", "Ponytail", "Lassie" són alguns dels sobrenoms que li han posat. 

Darío Cvitanich (10) és un altre argentí jueu. De fet Argentina és el sisè país del món amb més jueus.

Daniel De Ridder (11) Fill d'una israeliana, va debutar al futbol d'alt nivell al Celta de Vigo, on també va jugar Revivo.