Els que millor aprofiten els diners de la tele

És impossible saber com acabaria la Lliga si els diners de les televisions es repartissin de marena igual entre els equips. Però almenys podem saber els que van aconseguir més punts per cada milió d'euros rebut pels drets televisius. L'Sporting seria el campió. El Barça i el Madrid baixarien per golejada.

Tertúlia literària

S'encenen els focus. A la sala de control canten el compte enrer perquè comenci el programa mentre sona la musiqueta d'inici. El realitzador li dóna el parlant al presentador a través del pinganillo. La càmera ja té la llum vermella il·luminada. Comença la tertúlia.

Presentador: Buenas noches y bienvenidos a PuntoPalabrota, la tertulia literaria de moda. Hoy hablaremos de rumores sobre la nueva novela de Milan Kundera que podría publicar la Editorial Paleta.


Tertuliano 1: A mi es un escritor que siempre me ha llamado la atención, y creo que cuajaría muy bien con la editorial Paleta.


Tertuliano 2: Pues que quieres que te diga. En Alfaguarra no ha demostrado nada todavía...


Tertuliano 3: No estoy para nada de acuerdo. Kundera ha demostrado madurez para destacar en Paleta. Pero su traspaso es un poco caro.


Tertuliano 4: Sí, pero si es capaz de obsequiarnos con otra joya como "La insoportable levedad del ser", se convertirá en el mejor escritor de la historia de Paleta.


Presentador: Muy adecuado que lo menciones. ¿Habéis leído alguna de sus obras?


Tertuliano 1: No, pero el dibujito de la portada de "La immortalidad" me cautivó.
Tertuliano 2: Yo tampoco, pero me leí la faja de la 4ª edición de "La identidad"
Tertuliano 3: En realidad es la primera vez que oigo mencionar su nombre.
Tertuliano 4: Sí, yo me leí "El extranjero". Muy buen libro.


(Silencio)


(Silencio muy incómodo)


(Todo el mundo se da cuenta de la farsa)


(Silencio ultraincómodo)

El presentador recondueix la situació i convida a seguir l'espai publicitari. Quan acaba, s'emet un programa de cuina de l'any 87. Mai més es torna a emetre una tertúlia literària per televisió. L'audiència és prou intel·ligent com per entendre que no hi ha cap motiu per veure un programa en el qual parlen de llibres unes persones que no en tenen ni idea. 


En canvi, se segueixen veient tertúlies de futbol. 

Nou estat, nova selecció

Dissabte hi haurà un nou país al món. Sudan del Sud. Té el nom perfecte per reivindicar el que fan els països rics (del Nord) respecte els pobres (majoritàriament del Sud). Molaria encara més que el nou estat tingués el nom de Sudant del Sud. Una veritat com un temple.


Com tots els estats de nova creació, a Sudant del Sud ja pensen en convidar el president de la FIFA perquè admiri la creació de la Federació de futbol del país. La selecció serà fluixa, però a Juba (la capital), ja tenen ganes de veure partits internacionals

Copa Amèrica

“De fútbol opinamos todos y todos pensamos que lo hacemos bien. Es como el sexo. ¿Escuchaste a algún tipo que dijera “No sé coger”? Por eso el dicho es: “De sexo y de fútbol opinamos todos y todos pensamos que lo hacemos bien”. Claudio Borghi (seleccionador de Xile)

Futbolísticament la Copa Amèrica és decebedora. De moment. Argentina i Brasil són les favorites però ens han ofert dos espectacles desoladors. I els aspirants tampoc no brillen excessivament. Colòmbia només va guanyar per la mínima contra Costa Rica sub-22, Uruguai va empatar i gràcies contra Perú, i Xile va haver de remuntar davant Mèxic "C" per guanyar el primer partit.


A la primera jornada hi han hagut pocs gols, poc futbol, i sembla que l'hivern argentí ha congelat les idees dels jugadors. Potser quan entrin en calor, viurem nits millors. Tot i que també és veritat que molts jugadors arriben rebentats a la cita.


Messi no va ser el més desequlibrant. Però el seu problema és l'equip que l'envolta. Argentina està a anys llum del Barça. No podem criticar Messi si la resta no l'ajuda. Recordo que a Xavi li passava una cosa semblant fa uns anys amb el Barça i tothom pujava al carro dels detractors.


Neymar va donar-me la raó. És un Robinho qualsevol. Brasil necessita un davanter centre golejador. I el seus arguments creatius no em sedueixen. Ganso no convenç. Almenys el joc de la canarinha no és la quadrícula que volia imposar Dunga.


Falcao va estar desaparegut. Colòmbia té un equip molt correcte, però va jugar amb una lentitud desesperant. 


Un altre que va estar absent és Nico Lodeiro. El seu problema és l'overbooking ofensiu d'Uruguai. Tres davanters centre que juguen junts. Forlan, Luis Suárez i Cavani. Cap d'ells hauria de jugar a la banda. Això genera un descontrol important. Cavani està desubicat, Suárez fa el que pot i Forlan baixa massa a rebre. Llavors Lodeiro les veu passar. Del seu primer rival, el Perú, em quedo amb el PARTIDÀS de Guerrero.


Almenys Alexis Sánchez va fer un bon partit amb Xile. L'herència que va deixar Bielsa es manté gràcies a Borghi. No van tenir sort perquè van haver de remuntar, però potser és la selecció que em da deixar millors sensacions (Tot i estar lluny del nivell habitual).


En resum, no ha estat la millor jornada inaugural. Però és la Copa Amèrica! Partits que comencen amb retard, himnes que no sonen (Molt sospitós que li passés a Brasil...), Mitges parts eternes, jugadors que no tenen pressa per començar la segona part (Acasiete va decidir canviar de botes quan tot estava a punt per començar la represa i va endarrerir encara més l'inici), àrbitres que van amb sprai per marcar el lloc on s'ha comès la falta i on s'ha de situar la barrera (una mica CSI), rètols televisius amb els segons noms dels jugadors (Nicolás Marcelo Lodeiro), etc.

Sorpresa entre els 5 futbolistes més ben pagats

Un amic meu m'ha preguntat avui mentre esmorzàvem si sabia els 5 jugadors més ben pagats del món. Els 3 primers els he encertat. Eren fàcils. Messi, Cristiano i Rooney. Són els tres que més fitxa cobren dels seus clubs.


Però el quart ja m'ha deixat fora de joc. És Touré Yayá. Comprensible que marxés del Barça. I el cinquè és la sorpresa absoluta. Jugarà a la lliga... xinesa.


És l'argentí Darío Conca, un migcampista de 28 anys que les dues últimes temporades ha jugat a Brasil amb el Fluminense. Allà és molt estimat. En canvi, a l'Argentina va passar amb més pena que glòria. Mai no l'han convocat amb la selecció (Ni Maradona va comptar amb ell entre els 25000 jugadors que va utilitzar). Però ara s'ha convertit en el cinquè jugador millor pagat del món. 


El Guangzhou xinès l'ha fitxat i li pagarà 10,5 milions per temporada. Una animalada que es poden permetre gràcies a la potent immobiliària que nodreix de calers la caixa d'aquest equip, que el proper 3 d'agost jugarà un amistós contra el Madrid.


A Fluminense estan tristos. Relativament. Perquè també han fet calaix. 10 milions d'euros pel traspàs. Darío Conca és el primer galàctic que aterra a la Xina. Potser Messi, Cristiano i companyia ja comencen a pensar en fer classes de mandarí.