El que ja es coneix com la crisi econòmica de 2008, que va començar amb les famoses hipoteques subprime als Estats Units, s'ha convertit en una excusa perfecta per retallar despeses en tots els sectors.
Les escoles de negocis formen als futurs empresaris sota els conceptes bàsics de maximitzar beneficis. Però dins aquest dogma econòmic ha pres excessiva rellevància la minimització de costos. O sigui que com menys gasti, més beneficis tindré. Amb números tot és molt fàcil. Fins i tot podem veure gràfics que ens marquen el punt exacte de costos que ens donarà més benefici.
Dins els costos hi posen la mà d'obra. Els treballadors. Obliden que més que un cost, són un recurs que genera riquesa a l'empresa. Però ells tenen una llicenciatura o un màster en Direcció d'Empreses, i amb una calculadora a una mà i unes tisores a l'altra, retallen sous, plusos i llocs de treball. Converteixen el recurs humà en un autòmat que es limita a fer les hores estipulades en el seu contracte i dedica el seu temps a pensar com treballar menys. Ja no tenen la motivació de sentir-se lligats a una empresa, ni la de pensar en millorar la feina. Les tisores també els ha tallat la creativitat. Un intangible que no apareix en les gràfiques de maximització de beneficis.
