Gènesi (1,3) Messi digué:
-Que existeixi el futbol.
I el futbol va existir. Messi veié que el futbol era bo, i separà el futbol de les mediocritats. Messi va donar al futbol el nom del gol i a les mediocritats les va regatejar. Hi hagué un gol, i va ser el primer dia.
Serà el que diran els llibres sagrats d'aquí uns segles. Perquè Messi fa que el futbol sobrepassi la categoria d'art, que assoleixi una misticitat que només Maradona havia tocat amb els dits. Messi fa riure, Messi omple d'alegria. Messi està per sobre de la resta de futbolistes mortals. D'aquí uns anys podrem explicar que vam veure els recitals que nit rere nit feia amb el Barça. No importa si els blaugrana no guanyen res aquest any. De veritat que és igual. La posteritat és molt difícil de guanyar i Messi, amb aquest equip ja l'ha aconseguit.
L'Arsenal s'ha avançat aquest vespre, però el Barça juga amb avantatge. Té el Déu del futbol vestit amb el número 10. És obvi que no exagero, perquè mai no havia vist res semblant. I si a sobre t'acompanyen futbolistes de luxe, especialment un que es diu Xavi, ja ho tens tot fet. Perquè el de Terrassa mai no serà prou valorat. Perquè és la maquinària que ajuda a Messi a fer i desfer. L'eina perfecta de Déu.
Aquí claudica un servidor. Ja no tinc paraules per descriure tot allò que aconsegueix aquest equip. Simplement cal treure's el barret, mirar al cel, i deixar que aquests moments passin a formar part de l'eternitat. Que ningú no els toqui mai més.
Serà el que diran els llibres sagrats d'aquí uns segles. Perquè Messi fa que el futbol sobrepassi la categoria d'art, que assoleixi una misticitat que només Maradona havia tocat amb els dits. Messi fa riure, Messi omple d'alegria. Messi està per sobre de la resta de futbolistes mortals. D'aquí uns anys podrem explicar que vam veure els recitals que nit rere nit feia amb el Barça. No importa si els blaugrana no guanyen res aquest any. De veritat que és igual. La posteritat és molt difícil de guanyar i Messi, amb aquest equip ja l'ha aconseguit.
L'Arsenal s'ha avançat aquest vespre, però el Barça juga amb avantatge. Té el Déu del futbol vestit amb el número 10. És obvi que no exagero, perquè mai no havia vist res semblant. I si a sobre t'acompanyen futbolistes de luxe, especialment un que es diu Xavi, ja ho tens tot fet. Perquè el de Terrassa mai no serà prou valorat. Perquè és la maquinària que ajuda a Messi a fer i desfer. L'eina perfecta de Déu.
Aquí claudica un servidor. Ja no tinc paraules per descriure tot allò que aconsegueix aquest equip. Simplement cal treure's el barret, mirar al cel, i deixar que aquests moments passin a formar part de l'eternitat. Que ningú no els toqui mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada