Anglaterra i Argentina, els pares de les targetes.

Groga i vermella. T'aviso o t'expulso. Les targetes són la principal arma de l'àrbitre per castigar els jugadors. Però no han existit tota la vida. Abans es podia expulsar un jugador, però no calia ensenyar-li cap targeta. Li deies que marxés i ja està. Com es fa ara amb els entrenadors. Però l'any 1966 dos fets entrellaçats  com una trena van provocar l'invent.


1.- L'expulsió del capità argentí Rattin durant el Mundial 66 en el partit que jugava el seu país contra els amfitrions, Anglaterra.  Es comenta que Rattin li va dir a l'àrbitre, l'alemany Kreitlein: "Qué cobrás hijo de puta". I Kreitlein, que no entenia res de castellà el va fer fora. Per la forma com Rattin el mirava mentre li deia. Una mica passarell l'argentí que si hagués somrigut mentre l'insultava, encara estaria jugant. Rattin feia veure que no entenia que havia de marxar. I uns minuts i un traductor més tard, va abandonar el camp. Abans es va permetre el luxe de maltractar el banderí de córner (És el que es veu en el video, per si us voleu estalviar 9 segons de Youtube) i asseure's a la catifa vermella de la Reina Isabel d'Anglaterra. Un gest que sembla que estava molt mal vist. Tot això mentre desenes de milers d'anglesos li cantaven "animal".

2.- Després del partit i veient la confusió generada pel conflicte lingüístic, un assessor dels àrbitres de la FIFA, l'anglès Ken Aston, tornava a casa pensant en la situació. 

Destaco les seves orelles, perquè no puc deixar de mirar-les. Són enormes. Bé, el cas és que aquest senyor generós d'oïdes, va aturar-se a un semàfor. I se li va encendre la llumeta. Va pensar: vermell: "Estàs fora" i groc "Estàs avisat". I es van instaurar les targetes a partir del Mundial de Mèxic 1970. Ja no calia parlar el mateix idioma per entendre que estaves expulsat.

Així que podem dir que les targetes són germanes bessones de la rivalitat d'Anglaterra i l'Argentina. Van néixer el mateix dia. L'any 1982 la Guerra de les Malvines va dinamitar encara més l'enemistat entre les dues seleccions, i 4 anys més tard, el gol de Maradona amb la mà afegit al gol del segle les va convertir en irreconciliables. Argentina i Anglaterra s'havien convertit en els pares de les targetes, i sobretot d'una forta rivalitat.

Tot i això alguns jugadors argentins van jugar a la Premier. Ricardo Villa i Osvaldo Ardiles van ser dels pioners. Van fitxar pel Tottenham l'any 1978, després de guanyar el Mundial amb Argentina. Es van convertir en ídols locals. I van aprendre anglès.

En aquella època ja els ensenyaven tòpics futbolístics. Un home gran amb ulleres escriu a la pissarra frases que faran servir a les rodes de premsa. Però jo m'imagino a Villa i Ardiles escoltant música per l'Ipod* mentre pensen en lligar-se a la professora. Ricardo Villa sembla el més ben posicionat perquè la seva mà esquerra deu estar fregant de forma molt subtil el braç de la noia. Tot i que també podria ser que la postura antinatural de Villa fos per evitar el fregament dels genitals de l'home d'avançada edat amb la seva esquena. Són suposicions.


*Al 1978 ja hi havia Ipod, però era un secret molt ben guardat i només estava a l'abast d'algunes elits jueves. I tots sabem que el Tottenham és l'equip amb més seguidors jueus de la Premier.