Estic cansat de Mourinho. Si la meva vida professional es limités a dir tonteries sense solta ni volta, ja m'haurien fotut al carrer. Però l'entrenador del Madrid pot dir el primer que li passi pel cap. I el pitjor de tot plegat és que la gent corre a agenollar-se davant seu a fer que sí amb el cap. Com si fos posseïdor de la veritat absoluta. El món del periodisme esportiu és poc avessat a contrastar declaracions, però avui m'he despertat motivat i de bon humor per comprovar si el portuguès té raó en una de les seves últimes rebequeries sobre el calendari. Ell diu que el Madrid descansa molt menys que el Barça (perquè és obvi que el Madrid descansa menys que el Ràcing o l'Sporting). I que si algú vol que s'assegui amb ell i miri les dates dels partits.
Jo no m'asseuré amb ell. Primer, perquè no llegeix aquest blog. I segon, perquè no sé si em vindria de gust. Però he fet els càlculs.
Posem que la temporada passada va acabar l'11 de juliol, el dia de la final del Mundial. (Això en realitat és mentida perquè la majoria d'internacionals blancs ja eren a casona setmanes abans). I comptem els dies de descans dels dos equips. El Barça ha descansat 194 dies, i el Madrid...197. Això és perquè el Barça va jugar Supercopa.
Mourinho es queixa del descans abans i després de la Champions. Doncs bé, en partits abans de Champions el Barça ha descansat 18 dies i el Madrid, 17. Mentre que en partits posteriors a Champions el Madrid n'ha descansat 23 i el Barça 24. Una xifra gairebé calcada, si bé és cert que el Barça ha disposat de 2 dies més de descans en Champions. Clar que el Barça ha fet 8500 quilòmetres més en desplaçaments europeus (En lliga i Copa ja es dóna per suposat que els blaugrana en fan més per la centralitat de Madrid). I això també compta pel descans, no?
També diu que els jugadors necessiten un mínim de 3 dies per recuperar-se. Els jugadors del Barça han jugat 17 vegades amb només 2 dies de descans. Els del Madrid, 16.
Ningú li refregarà les dades a Mourinho. Ningú s'aixecarà en la roda de premsa i li recomanarà que deixi de dir tonteries. Perquè ell s'inventarà una nova excusa absurda. I jo no sé si estaré de bon humor com per fer un altre càlcul estadístic.
