Avui operen Abidal d'un tumor al fetge, i la premsa s'ha afanyat a fer servir la típica metàfora recorrent.
Marca: "Abidal juega hoy el partido más importante de su vida"
Sport: "Abidal, este partido lo vamos a ganar"
Crónometro: "Abidal se juega hoy su partido más importante"
Diario Vasco: "Abidal juega hoy el partido más importante de su vida"
El Comercio Digital: "El partido más decisivo de Abidal"
La Malla: "El francès juga avui el seu partit més important contra un tumor al fetge"
Contra qui juga Abidal? Contra el seu fetge? Ja m'agradaria a mi que fos així. Poder jugar un partit de futbol contra un fetge. O contra un tumor. Posem un tumor sobre la gespa i juguem un partit. A veure qui guanya. S'ha de ser molt dolent per perdre un partit contra un tumor.
Val. Sóc molt pervers frivolitzant sobre aquest tema. Però és que està de moda l'eufemisme en la redacció periodística. Com si els lectors fossin nens de 5 anys a qui no volem ferir parlant de coses potencialment desagradables com la mort, la malaltia o la destrucció. Perquè socialment està mal vist parlar obertament de tot això. Un exemple: Quan vaig portar el meu gat al veterinari per sacrificar-lo, el metge va posar-li una injecció letal i em va dir "Ara ja està dormidet". Per un moment vaig dubtar de la salut mental d'aquell doctor. Si en comptes de veterinari fos periodista esportiu, m'hagués dit: "Ha jugat el seu últim partit".
Gràcies doctor. Ara em sento molt millor.
* A més, si l'operació no surt bé... què? Mantindran la coherència aquests mitjans i diran "Abidal pierde el partido más decisivo de su vida"? Desitjo que res d'això no passi. No li desitjo a ningú. #animsabidal
