BIGOTIS CF
Un recull de jugadors en perill d'extinció. Mítics futbolistes que es van deixar bigoti. Un clàssic dels 80 i principis dels 90. Repassem l'alineació:
1.- Luis Gabelo Conejo: Era molt fàcil posar un René Higuita o Meléndez, el gran suplent d'Nkono a l'Espanyol . Però vaig pensar que Conejo es mereixia aparèixer en aquesta llista. Internacional amb Costa Rica, va passar per l'Albacete i se'l recorda per resar de genolls abans dels partits. France Football el va considerar el 96è millor jugador de la història dels Mundials. (1990)
2.- Juan Carlos Arteche: Fa anys, els defenses amb bigoti eren un clàssic. Arteche es va convertir en un pilar de l'Atlètic de Madrid. Era tan dur jugant que Lineker li va dir assassí. Arteche va morir de càncer l'any passat.
3.- Migueli: Fins que Xavi el va superar fa uns mesos, era el futbolista que més partits oficials havia jugat amb la samarreta del Barça. Li deien "Tarzán". Mirant la foto, queda clar que el nom li escau.
4.- Ricardo Rocha: Li deien Sheriff. Jo recordo el gol en pròpia porta que es va fer amb el Madrid en l'última jornada de la temporada 91/92 contra el Tenerife. També va guanyar el mundial 94 amb Brasil, així que poca broma.
5.- Zygmantovich: Si ordenem alfabèticament tots els futbolistes del món, ell segur que és l'últim. Va jugar 4 anys al Ràcing i no va fer cap gol. Va ser internacional amb la Unió Soviètica i més tard amb Bielorrússia. El seu moment més destacable segurament va ser el gol que va fer al Mundial d'Itàlia 90.
6.- Tato Abadía: No posar-lo seria un insult per al futbol modest. No era un gran talent però sempre es deixava la pell. Diuen que un dels seus millors partits el va jugar amb un os del peu trencat durant 70 minuts.
7.- Sánchez Jara: Un invent de Cruyff. Ha jugat a equips com Osasuna, Betis o Sporting. Fins fa res jugava a regional, a l'equip del seu poble, l'Almacelles. Ara ja no sé si continua en actiu.
8.- Bernd Schuster: No necessita presentació. A més és un dels pocs que pot dir que ha jugat a Barça, Madrid i Atlètic de Madrid. Un altre seria Miquel Soler, que també va jugar a l'Espanyol i el Sevilla entre d'altres.
9.- Carlos Valderrama: Va ser el líder de la selecció colombiana que va meravellar-nos als anys 90. Va jugar una temporada a la Lliga Espanyola, al Valladolid. 17 partits, 1 gol i va aconseguir que Michel li toques els ous. Literalment.
10.- Ruud Gullit: Els bigotis al Milan i Holanda de principis dels 90 eren cosa d'ell i de Frank Rijkaard. Ho ha guanyat tot menys el Mundial i la FIFA el va incloure entre els 125 millors futbolistes de la història
11.- Jacek Ziober: Un polonès que va jugar amb l'Osasuna i que per cert, va coincidir amb Carlos Valderrama al Tampa Bay nordamericà. Ara ja no té bigoti i s'ha menjat totes les hamburgueses del seu país
1.- Luis Gabelo Conejo: Era molt fàcil posar un René Higuita o Meléndez, el gran suplent d'Nkono a l'Espanyol . Però vaig pensar que Conejo es mereixia aparèixer en aquesta llista. Internacional amb Costa Rica, va passar per l'Albacete i se'l recorda per resar de genolls abans dels partits. France Football el va considerar el 96è millor jugador de la història dels Mundials. (1990)
2.- Juan Carlos Arteche: Fa anys, els defenses amb bigoti eren un clàssic. Arteche es va convertir en un pilar de l'Atlètic de Madrid. Era tan dur jugant que Lineker li va dir assassí. Arteche va morir de càncer l'any passat.
3.- Migueli: Fins que Xavi el va superar fa uns mesos, era el futbolista que més partits oficials havia jugat amb la samarreta del Barça. Li deien "Tarzán". Mirant la foto, queda clar que el nom li escau.
4.- Ricardo Rocha: Li deien Sheriff. Jo recordo el gol en pròpia porta que es va fer amb el Madrid en l'última jornada de la temporada 91/92 contra el Tenerife. També va guanyar el mundial 94 amb Brasil, així que poca broma.
5.- Zygmantovich: Si ordenem alfabèticament tots els futbolistes del món, ell segur que és l'últim. Va jugar 4 anys al Ràcing i no va fer cap gol. Va ser internacional amb la Unió Soviètica i més tard amb Bielorrússia. El seu moment més destacable segurament va ser el gol que va fer al Mundial d'Itàlia 90.
6.- Tato Abadía: No posar-lo seria un insult per al futbol modest. No era un gran talent però sempre es deixava la pell. Diuen que un dels seus millors partits el va jugar amb un os del peu trencat durant 70 minuts.
7.- Sánchez Jara: Un invent de Cruyff. Ha jugat a equips com Osasuna, Betis o Sporting. Fins fa res jugava a regional, a l'equip del seu poble, l'Almacelles. Ara ja no sé si continua en actiu.
8.- Bernd Schuster: No necessita presentació. A més és un dels pocs que pot dir que ha jugat a Barça, Madrid i Atlètic de Madrid. Un altre seria Miquel Soler, que també va jugar a l'Espanyol i el Sevilla entre d'altres.
9.- Carlos Valderrama: Va ser el líder de la selecció colombiana que va meravellar-nos als anys 90. Va jugar una temporada a la Lliga Espanyola, al Valladolid. 17 partits, 1 gol i va aconseguir que Michel li toques els ous. Literalment.
10.- Ruud Gullit: Els bigotis al Milan i Holanda de principis dels 90 eren cosa d'ell i de Frank Rijkaard. Ho ha guanyat tot menys el Mundial i la FIFA el va incloure entre els 125 millors futbolistes de la història
11.- Jacek Ziober: Un polonès que va jugar amb l'Osasuna i que per cert, va coincidir amb Carlos Valderrama al Tampa Bay nordamericà. Ara ja no té bigoti i s'ha menjat totes les hamburgueses del seu país
1 comentari:
Grobelaar no ens deixem el mític Globelaar. Ni Seaman.
Publica un comentari a l'entrada