Quan ens diuen que Puyol juga tot i estar lesionat, obrim la boca com si anéssim a badallar i ens la tapem. "Oh! Que valent! És un heroi..." Però realment tothom és conscient que si juga és perquè els metges li permeten. Els herois que es juguen el físic ja no es troben en els camps de futbol. Quan em parlen d'herois i futbol, em ve al cap l'extraordinària història de Bert Trautmann.
Era (i és, que encara és viu) un gegant alemany de 188 centímetres, que va participar a la Segona Guerra Mundial com a paracaigudista. Després de moltíssimes aventures bèl·liques va ser capturat per l'exèrcit britànic. Quan els aliats van guanyar la guerra va decidir quedar-se a viure a Anglaterra. Volia començar una nova vida treballant honradament. Allà compaginava la feina amb el futbol. Jugava de porter en el modest equip del St.Helens Town.
Era alt, atlètic i àgil. Sota pals destacava, i el Manchester City el va fitxar. Era la temporada 49/50, no feia ni 5 anys que havia acabat la guerra, i molta gent es va mostrar contrària a incorporar un ex-nazi al seu equip. Però els dirigents del City li van donar l'oportunitat. I ell va respondre amb bona nota. A tots els estadis el xiulaven recordant-li el seu passat. Expliquen que les xiulades es van acabar el primer dia que va jugar a Londres. El seu equip s'enfrontava al Fulham i va perdre 1 a 0. Però l'actuació de Trautmann va ser tant brillant que una gran ovació va donar per tancat un cicle de penitència pels estadis anglesos.
Amb l'afició a la butxaca, Bert Trautmann va posar un peu a l'olimp del futbol una tarda de 1956. El Manchester City s'enfrontava al Birmingham en la final de la FA Cup, i guanyava per 3 a 1. El Birmingham atacava per retallar diferències en el marcador i en una oportunitat claríssima de marcar, Bert Trauttman es va jugar el tipus per aturar la pilota (minut 3:40 del vídeo). L'alemany va neutralitzar l'ocasió de gol però es va lesionar. Tenia 1 vèrtebra partida en dos i 4 més dislocades. Ell no ho sabia i va continuar jugant. Va tenir temps de fer alguna aturada més abans que el seu equip es proclamés campió. Digne de Hollywood.
