30.5.11

Als núvols

Vaig tenir la sort de tornar amb l'avió del Barça des de Londres. Amb la Champions. No per la meva cara bonica, sinó per motius laborals. I mentre estava a l'avió se'm va acudir fer una mica de categorització entre els diferents individus que formàvem part de l'expedició. En el gràfic no hi són tots perquè he generalitzat, però puc assegurar que si féssim una classificació de "glamour", jo seria el cuer amb molta diferència. Així estàvem distribuits:



De tota manera, no us enganyaré. És fàcil sentir-se important en aquests ambients. És cert que ets un privilegiat, perquè estàs a l'avió del millor equip de futbol del planeta. Però en realitat no ets ningú. Encara que et puguis fer una foto amb la Champions.



Amb cara de circumstàncies. Patint perquè la foto surti bé. Perquè si surt moguda ningú em dirà: "Ostres Marcos torna-hi que no ha sortit bé". 


Hi ha gent que per fer una foto com aquesta es pensa que ell també ha guanyat la Champions. Jo en aquell moment vaig fer un càlcul. Hauria de treballar uns 300 anys per cobrar el mateix que guanya un jugador del Barça en un any (En realitat vaig fer el càlcul amb Messi i em sortien 1000 anys, però he decidit que comparar-se amb Messi hauria de ser pecat). Vaig fer un somriure i vaig tornar a tocar de peus a terra. Tot i estar en ple vol. 

3 comentaris:

Mk ha dit...

Has d'estar agraït d'anar a la qua, el 40% dels supervivents a accidents aeris van a la qua.

Marcos ha dit...

És veritat. Però imagina't que l'avió s'estavella i només sobrevisc jo. Per mi perfecte, però la resta de la humanitat m'odiaria.

"Se accidenta el avión del Barça. Sólo un superviviente. Un periodista que iba en la cola del avión"

Anònim ha dit...

K grande Markitos! Mirala bien porque es la ultima k vais a conseguir en mucho tiempo! Hala Kadrid!
By Montes