Somni realitzat

Tota la vida havia somiat en marcar el gol decisiu en una final de Champions. Ara li passaven pel cap totes aquelles imatges projectades per la seva imaginació. Era sobre la gespa d'un estadi ple de gom a gom. S'enfrontaven l'Inter de Milà i el Liverpool. Les dues aficions vivien amb tensió extrema aquells moments finals del partit que decidiria el campió d'Europa. El resultat era de 0 a 0, amb un còrner a favor de l'equip anglès. La centrada no va ser  bona. Massa llarga. Però allà estava ell. Just al vèrtex de l'àrea. En un moviment instintiu va engaltar la pilota. Com sempre havia imaginat. El xut era perfecte i va anar a parar a l'escaire contrari. El porter no va fer ni l'intent d'aturar la pilota. S'havia quedat congelat. Ell i tots els jugadors. Els anglesos i els italians. I el públic també. Ningú no sabia com havia de reaccionar. L'àrbitre del partit acabava de marcar un golàs increible a l'últim minut de la final de la Champions. Els que l'havien rebut barrejaven indignació i sorpresa. Els que suposadament havien marcat, no s'atrevien a celebrar-lo. Havia somiat amb aquell gol tota la vida. Però ara era àrbitre. Ell també tenia dilemes. No sabia si celebrar el gol o pessigar-se per despertar d'aquell malson.