Objectiu complert

Ja és a Barcelona. Després de 7 anys, l'Eurolliga ha tornat a les vitrines del Barça. S'han necessitat 6 dies molt intensos a París per conquerir aquest títol per segona vegada. Era el meu primer viatge laboral, i l'experiència no podia ser més positiva. Hi ha hagut temps per a tot. Per treballar, òbviament, però també per visitar la ciutat de la llum, per conèixer companys i per viure moments insòlits.

Viatjar amb els jugadors et permet cert contacte amb ells. Vius envoltat de les mateixes comoditats, com si fossis un més. Però no ho ets. Només cal mirar la nòmina a final de mes. Hi ha companys que encara no s'han donat compte d'aquesta circumstància i es pensen que són els reis del mambo. Alguns han passat de ser els qui expliquen la notícia a creure's el centre de la mateixa. Apunto aquest paràgraf a un racó important del meu cervell per no oblidar mai qui sóc, què faig i d'on vinc.

Per la resta, el viatge ha estat sensacional. París és una gran ciutat malgrat molta de la gent que hi habita no suporta que no parlis francès. Si els alemanys són extremadament hospitalaris, els parisins em van semblar tot el contrari, fins i tot maleducats. Un parell de nits vam anar a prendre alguna cosa i entrar a una discoteca era una missió impossible. Si no anaves acompanyat de dones i/o parlaves perfectament francès ja et podies acomiadar d'entrar-hi.

I què dir del Barça? Aquest any la secció de bàsquet ha meravellat al món. Ha seguit el camí que va iniciar el futbol l'any passat. Quan va acabar la final, fins i tot els aficionats grecs aplaudien els blaugrana. Un fet insòlit segons m'explicava Xavier Saisó, un company de la Cadena Ser. La celebració posterior va ser mítica amb els jugadors acompanyats de familiars i amics a l'hotel on s'allotjaven els directius. Allà també hi era Xavi Hernández que no es va voler perdre la festa.

I per acabar una anècdota. L'Eurolliga no va acabar sensera la celebració. Ricky Rubio i Jordi Trias se la van anar passant a quatre metres de distància. Eren les 4 de la matinada i els reflexos no estaven en el seu millor moment. Trias va passar-li la copa al cap de premsa del bàsquet. Però aquest estava despistat i la copa va anar a terra. Es va abonyegar i es va desprendre la base.