Comptes pendents

París és el meu proper destí. Dimecres agafaré la maleta i marxaré en el meu primer viatge de feina. La Final Four de l'Eurolliga de bàsquet m'espera. Un vell compte pendent m'hi espera. A París, ara fa 14 anys Montero recollia una pilota morta quan només faltaven 5 segons perquè la final que enfrontava Barça i Panathinaikos s'acabés. Els blaugrana perdien d'un punt, i el barceloní s'enlairava per fer un llançament fàcil contra taulell. Era l'opció correcta perquè així evitava un possible tap. Però Vrankovic anava decidit a evitar que aquella pilota entrés, i va tocar-la. Amb el reglament a la mà, cistella. Però aquell dia els àrbitres van decidir que els grecs havien de ser els campions, i van fer la vista grossa. A més, el partit va durar 10 segons més del compte perquè el cronòmetre es va aturar a 5 segons del final. Justament quan Montero enfilava cap a cistella. Justament quan el Barça acaronava la seva primera Eurolliga. El temps es va aturar, aquesta vegada literalment. És el compte pendent que tenim els culers amb París.