Els meus Mundials (1990)

El meu pare va arribar amb uns calendaris del Mundial 1990 d'Itàlia. Uns tríptics amb els horaris de tots els partits. Seria la meva primera Copa del Món. Maradona jugant amb Argentina. Camerun comandat per l'incombustible Roger Milla. Sortir de l'escola i escoltar per la ràdio com Rubén Sosa fallava un penal contra Espanya. El meu pare explicant-me la victòria del combinat espanyol contra Corea, amb Michel fent un hat-trick i dient "Me lo merezco". Evitar el sopar familiar mentre mirava un empat entre Egipte i l'Holanda dels Koeman. Veure els gols d'Squillaci, un desconegut que va conquerir el cor dels italians. Imitar a l'hora del pati a Higuita, un geni de la porteria amb fòbia a estar sota els pals. L'afició dels Emirats Àrabs vestits tots amb Kandoras. Tornar de la platja un diumenge i veure el gol de Caniggia al Brasil. Veure com Michel s'ajupia en una falta llançada per Stojkovic que classificava Iugoslàvia contra Espanya. Martin Vázquez fitxant pel Torino. La cara de boig de David Platt quan marcava gols i de Paul Gascoine quan estava fora del camp. L'escopinyada de Rijkaard a Voller. Maradona insultant als napolitans en les semifinals contra Itàlia. Cicciolina ensenyant els pits per tot el país. I la gran final. Des del jardí, veure un partit infumable que es va decidir per un penal dubtós. Alemanya es va revenjar d'Argentina. Diuen que va ser el pitjor Mundial. Per mi va ser el primer.