La majoria de socis amb dret a vot em diuen el mateix. No saben per quin candidat votaran diumenge. Em diuen que Sandro Rosell no els fa el pes. Que Marc Ingla no té prou pes (entenc que pes carismàtic). Que Jaume Ferrer no és un líder, i que l'Agustí Benedito els sembla bona persona però dubten de la seva capacitat per comandar el vaixell blaugrana.
És lògic. Partint de la base que el Barça és com una dona pels socis, les eleccions arriben en el pitjor moment. L'equip viu una època daurada i per tant, han de canviar de líder quan la relació tocava el seu punt àlgid. Fa dos estius no hi havia problema en canviar, però ara Laporta sembla el president ideal.
Sandro Rosell fa anys que prepara l'assalt a la poltrona, i partia amb un avantatge abismal respecte a la resta de candidats. Rosell se sabia guanyador, però ha optat per una estratègia que pot passar-li factura. No s'immuta per res. Fa servir un discurs planer i no vol generar cap conflicte. Li plouen clatellades i ell les rep sense intentar cap contraatac. Una actitud passiva que ha generat certa desconfiança.
La majoria de clatellades a Rosell han arribat per part de Marc Ingla, un candidat que compta amb un equip de luxe: Ferran Soriano, Albert Vicens i Alfoncs Godall formen una plantilla directiva d'alt nivell. Però allà on fluixeja la candidatura és precisament en ell. A més la seva estratègia focalitzada en Rosell comença a desgastar.
Jaumer Ferrer abandera el continuïsme amb el recolzament de Joan Laporta. Però no ha aprofitat el llegat del laportisme per liderar les enquestes. La manca de lideratge deixa la candidatura de Ferrer més endarrerida que la resta, per més videos emotius que hagi encetat.
I finalment, Agustí Benedito. Desconegut per la gran majoria de socis. S'ha fet un forat entre els tres principals corredors a la presidència del Barça. Els dubtes generats pels tres candidats anteriors han propiciat que Benedito s'hagi posat de ple en la lluita per la presidència. Però malgrat vengui transparència, es tracta d'una candidatura tan opaca com la resta. Més del mateix.
Amb el panorama tan enrevessat, les eleccions es presenten com una gran incògnita. Els debats poden marcar molt la intenció de vot, però de moment, Sandro Rosell ha decidit assistir a ben pocs, per aquella por a perdre vots. Segurament el candidat ideal seria una barreja dels quatre. Però com és impossible fusionar-los, la resposta definitiva arribarà diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada